Activitats al voltant del refugi
La situació del Refugi dins del Parc Nacional ofereix un entorn molt favorable per practicar tots els esports de muntanya.

Senderisme

Dades:

Distància: 6.4 Km
Desnivell: 685 m.
Senyalització: No senyalitzada
Durada: 4h

 

Descripció:

El punt de sortida d’aquest itinerari és el refugi Josep Maria Blanc (2350m), on s’arriba des d’Espot en 2h 45min seguint l’itinerari senyalitzat com a sender GR-11-20 per l’estany de Lladres.

Del refugi cal anar a trobar un senderol que segueix la base de la resclosa de l’estany Tort de Peguera. Més amunt el corriol s’enfila ben fitat en direcció oest fins a trobar-se amb un canal de derivació d’aigües. Cal travessar-lo i continuar pujant fins a assolir una serreta baixa que llinda amb l’estany de la Cabana, que cal contornejar per l’esquerra.

Desprès cal enfilar-se cap al sud-oest prenent el viarany que duu al proper estany de la Coveta i assoleix el seu aiguavés (2.400m). Des d’aquí es continua cap a l’oest pel sender convenientment fitat que per la dreta s’endinsa a la coma de Peguera en una pujada molt suau. Es deixa més avall, a l’esquerra, el petit estany de Peguera i se supera la riba esquerra de la seva conca.

Es remunta tot seguit per la dreta, dreant cap al nord-oest a mitja vessant de la coma, per evitar la travessia d’una tartera estesa a repeu dels espadats del sud del pic inferior de Monestero. Franquejat l’indret, es deixa l’estany Gran de Peguera a mà esquerra, molt més avall, per seguir el caminoi de flanc que transcorre per un terreny aglevat, gairebé horitzontal, que mena a l’ampli coll de Monestero (2.715m.). Ara s’ha de seguir la sendera que flanqueja la falda de l’aresta nord del Peguera.

S’avana pel pendent lliscadís sense perdre de vista una canal pedregosa on sovinteja una congesta de neu al scol.

Cal tenir cura de no fer rodolar pedres mentre es remunta fins a la part alta de la cresta de la roca. Cal grimpar els darrers 20 metres – passos de II grau – per damunt de grans blocs de granit, molt segurs malgrat ser tan aeris.

Al cap d’unes 2h. i 30 min s’és al cim del Pic de Peguera (2.983m), en una gran roca entre la cresta aguda que es dirigeix al sud en descens lent.

 

Informació pràctica:

Per fer aquest recorregut cal dur calçat de muntanya, motxilla amb roba d’abric gruixuda, protecció per a la pluja, un mapa topogràfic, brúixola, menjar i aigua. El piolet i  els grampons seran necessaris si hi ha neu.

No s’ha d’empendre l’excursió sense haver pres aquestes precaucions. Cal informar els guardes dels refugis sobre l’itinerari que es pensa recórrer.

L’alta muntanya és un ecosistema especialment fràgil: no hi abandonem, doncs, deixalles de cap mena. Fem servir, per això, els contenidors de la vall.

Dades:

Distància: 5.5 km
Desnivell: 700 m
Senyalització: no senyalització
Duració: 4h 30min

 

Descripció:

El punt de sortida d’aquest itinerari és el refugi Josep Maria Blanc (2.350m), on s’arriba des d’Espot en 2h 45 min seguint l’itinerari senyalitzat com a sender GR-11-20 per l’Estany de Lladres.

En sortir del refugi es va a la resclosa de l’estany Tort de Peguera i es pren tot seguit un senderol que segueix la base del mur. D’aquí surt un corriol fitat que recorre enlairat la vorera nord de l’estany i s’enfila definitivament cap a l’oest fins a trobar-se amb un canal de derivació d’aigües. Cal travessar-lo i continuar pujant fins a assolir una serreta baixa que llinda amb l’estany de la Cabana. Se segueix per una baixada breu cap al seu desguàs (2.378m). Un cop al seu extrem nord es puja per una canal en direcció oest resseguint les fites que porten als replans de damunt. Es gaudeix d’un esplèndid paisatge mentre s’avana cap al nord-oest. Es passa un petit estany ocult (2.506m), dins del territori dels estanys Escondits. En aquest punt s’identifiquen a l’oest les dues puntes del cim de Monestero.

Poca estona més amunt es passa prop d’un estanyol (2.550m) que cal deixar a la dreta. Es remunta en direcció oest per aquesta conca fins als propers estanys que s’hi escalonen. Se segueix pel sender, de fàcil recorregut, i s’arria a un altre estanyo amb una gran roca ala seva vora (2600m).

Es deixa l’estanyol a l’esquerra i s’ascendeix suaument fins a la vorera est de l’estnay Amagat o del Pui (2620m). Aquest estany allargassat és el de major altitud del Parc Nacional i s’estén, de nord a sud, a repeu dels verds vessants esquitxats de pedruscall sota el coll de la Valleta Seca.

Per pujar al cim de Monestero cal accedir a un coll de l’esquerra (a l’oest) obert entre el pic de la Valleta Seca (2836m) i el de Monestero. Des d’aquest coll (2793m) es remunta cap al sud per un pedregós tram que discorre per un terreny englevat. Es ressegueixen els corriols de les pastures fins al cim de Monestero (2878m), coronat per un rocam de grans proporcions. Des d’aquí s’albira una extensa panoràmica d’aquest entorn muntanyenc.

Per refer la ruta es davalla del cim pel nord-est sense perdre gaire alçada fins a trobar el coll de la Valleta Seca (2722m). Es baixa amb compte per una canal de sorra granítica: en aquest tram el camí és difícil de distingir. És bo aturar-se breument per copsar tota la salvatgia de l’indret.

S’accedeix al fons d’aquesta allargassada coma, amb petites prades d’herva esquitxades de pedruscall de granit. Algunes fites escadusseres fan viable recórrer aquest indret tan peculiar. Es deixen a l’esquerra els primers pins negres, a l’altre cantó de la Valleta, mentre el sender és cada cop més evident. S’avana pel repeu de la muntanya dels Encantats.

Ara el recorregut s’endinsa pel bosc de Samboiné, per on es baixa amb comoditat seguint sempre en direcció nord.

Al cap d’unes 4h 30min de trajecte s’és al refugi Ernest Mallafré (1896m). En pocs minuts es pot accedir a l’estany de Sant Maurici per una pista d’accés restringit provinent d’Espot.

 

Informació pràctica:

Per fer aquest recorregut cal dur calat d’alta muntanya, motxilla amb roba d’abric gruixuda, protecció per a la pluja, un mapa topogràfic, brúixola, menjar i aigua. El piolet i  els grampons seran necessaris si hi ha neu.

No s’ha d’emprendre l’excursió sense haver pres aquestes precaucions. Cal informar els guardes dels refugis sobre l’itinerari que es pensa recórrer.

L’alta muntanya és un ecosistema especialment fràgil: no hi abandonem, doncs, deixalles de cap mena. Fem servir, per això, els contenidors de la vall.

Dades:

Distància: 6.1 Km
Desnivell: 355m
Senyalització: senyalitzada
Durada: 4h

 

Descripció:

El punt de Sortida d’aquest itinerari és el refugi Josep Maria Blanc (2350m), on s’arriba des d’Espot en 2h 45min seguint l’itinerari senyalitzat com a sender GR 11-20, per l’estany de Lladres.

Del refugi Josep Maria Blanc es pren la pista de servei que duu a la resclosa de l’estany Negre de Peguera. Es travessa el dic de grades i tot seguit un corrent d’aigua que mena als estanys Trullo i Tort. Al seu extrem es pren un corriol fitat que franqueja un contrafort costerut (hi ha un pal indicador cap al coll de Monestero i la collada de Saburó).

Es tenen bones vistes de l’estany Tort i del refugi. S’arriba a l’altre cantó, on es troba una mena de collet. Es baixa una mica cap a l’oest fins a arribar a l’extrem més occidental de l’estany de la Coveta. S’avan cap al sud girant a l’esquerra per un camí ben marcat que duu a la riba dreta de l’estany de la Llastra, una mica més avall. Cal contornejar-lo deixant un estanyol a l’esquerra i creuar un rierol.

Se segueixen les fites del corriol i s’accedeix al petit estany Cubeto (2519m), porta d’entrada al circ glacial que reté les aigües de l’estany de Cap de Port, de proporcions considerables.

El paisatge esdevé dominat pel sud pels perfils rocosos dels pics de la Mainera. El sender clar contorneja l’estany i s’enfila fins a la collada de Saburó (2669m).

Per continuar cap al refugi de Colomina cal baixar per l’altre cantó cercant el millor pas per la tartera per una zona més o menys herbada, al límit del nivell més alt del cabal de l’estany de Saburó. Es fa cap a la presa de l’estany per un terreny sorrenc sense a penes camí: cal trobar les marques blanques i vermelles del GR 11-20 que flanqueja el Pas de l’Ós.

Es baixa fortament per una escala que es perllonga amb un tran enllosat. Més avall el corriol voreja pel nord l’estany de mar. Ja fa una estona que es veu el refugi enlairat en la llinda rocosa que reté l’aigua de l’estany de Colomina. El camí prossegueix contornejant pel nord aquest estany.

Al cap d’unes 4 h. i una mica més de 6 km de recorregut s’arriba al refugi de Colomina, una vistosa instal·lació de fusta per a excursionistes.

 

Informació pràctica:

Per fer aquest recorregut cal dur calat d’alta muntanya, motxilla amb roba d’abric gruixuda, protecció per a la pluja, un mapa topogràfic, brúixola, menjar i aigua. El piolet i  els grampons seran necessaris si hi ha neu.

No s’ha d’emprendre l’excursió sense haver pres aquestes precaucions. Cal informar els guardes dels refugis sobre l’itinerari que es pensa recórrer.

L’alta muntanya és un ecosistema especialment fràgil: no hi abandonem, doncs, deixalles de cap mena. Fem servir, per això, els contenidors de la vall.

Dades:

Distància: 7.1 km
Desnivell: 525m
Senyalització: no senyalitzada
Durada: 4h

Descripció:

El punt de Sortida d’aquest itinerari és el refugi Josep Maria Blanc (2350m), on s’arriba des d’Espot en 2h 45min seguint l’itinerari senyalitzat com a sender GR 11-20, per l’estany de Lladres.

Cal sortir pel darrere del refugi i seguir el camí fins a prop del dic de l’estany Negre de Peguera. El sender, ben fitat a l’inici, arrenca vers l’esquerra i emprèn una pujada suau entre el rocam i la vegetació en direcció sud. Més endavant s’atansa a una zona relativament herbada entre blocs de granit.

Ara es tenen uns esplèndids equadraments fotogràfics amb l’estany a primer terme. Cal anar rodejant l’aigua per la part alta del contrafort, sota el pic de la Pala d’Eixe. Sense enlairar-se massa s’ha d’avançar cap al suc entre el pedruscall cercant les fites que indiquen el camí. Es continua ascendint l’últim tram resseguint un corriol fins a assolir el coll inferior de Muntanyó, que s’obre a 2625 metres d’altitud. Hi ha un cartell que assenyala el límit del Parc Nacional.

Des del coll cal enfilar-se, sense perdre alçada, pel vessant que té una mena de corredor sorrenc un xic fastigós de recórrer.

S’arriba al coll superior de Muntanyó (2744m), situat a la carena, de relleu pla, estesa entre el cim del Muntanyó i les Picardes. A l’altre vessant s’estenen els clots de les Maineres amb els seus respectius estanys.

S’entra en aquest territori i s’avança en direcció oest resseguint els corriols de les ovelles fins a una pujada final que, entre sorres granítiques i blocs monolítics, ascendeix sense la menor dificultat de Muntanyó (2779m).

Per assolir les Picardes cal tornar al coll de 2744m (coll superior de Muntanyó). S’avança cap al sud-est pels corriols del bestiar fins a abastar, en una lleu depressió (2768m), la gropa àmplia del massís. Cal prosseguir l’ascensió una mica a la dreta de la carena, resseguint unes lleixes que aquí fa el terreny, fins a dalt de les Picardes (2801m).

 

Informació pràctica:

Per fer aquest recorregut cal dur calat d’alta muntanya, motxilla amb roba d’abric gruixuda, protecció per a la pluja, un mapa topogràfic, brúixola, menjar i aigua. El piolet i  els grampons seran necessaris si hi ha neu.

No s’ha d’empendre l’excursió sense haver pres aquestes precaucions. Cal informar els guardes dels refugis sobre l’itinerari que es pensa recórrer.

L’alta muntanya és un ecosistema especialment fràgil: no hi abandonem, doncs, deixalles de cap mena. Fem servir, per això, els contenidors de la vall.

Dades:

Distància: 13.2Km
Desnivell: 1000m
Senyalització: senyalitzada
Durada: 4h 15min

Descripció:

L’itinerari comença a Espot. Per arribar-hi des de Sort, es pren la carretera C13 en direcció nord cap a la Guingueta d’Àneu i, poc abans d’accedir-hi, a l’alada de l’embassament de la Torrassa, cal desviar-se a l’esquerra per la carretera local LV- 5004. Es deixa el centre de la vila i s’agafa la carretera que duu a l’estació d’esquí. Al cap de molt poc s’és al pont de Feners, damunt el riu de Peguera. Des d’aquí es domina la Torre dels Moros (la Torreta), torre de guaita de l’època medieval de bon aspecte i conservació. Hi ha uns cartells indicadors del sender GR 11-20 que duu al refugi Josep Maria Blanc i que cal prendre. El camí segueix aigües amunt el riu de Peguera. Més enllà, un corriol baixa per l’esquerra a l’engorjat que aquí fa la vall, al punt on hi ha la font del Sofre, que brolla tèbia i amb un característic color i olor.

Se segueix una forta pujada entre els pins. El camí, sempre evident, travessa el riu pel pont del Salvador. A mesura que es puja el trajecte esdevé força ombrívol i recorre bells indrets. Es creua el riu Peguera per una passera de troncs i es continua de nou per la solana. Ara el camí remunta per prats i de seguida travessa una barrancada per un petit mur de pedra.

Cada cop la vista és més extensa. La ruta s’apropa al torrent de la Font Grossa, que saltironeja pel cingle superior fent breus cascades. És un bon indret per proveïr-se d’aigua. A partir d’aquí el camí s’enfila fent breus llaçades i, en poca estona, surt d’entre la bosquina. Se segueix per sobre d’uns troncs travessant una ampla zona entollada.

Es comença a veure a l’esquerra la presa de l’estany de Lladres. De seguida es desemboca en una pista de servei que ve per la dreta.

Cal continuar per la pista que puja sobtadament. A mà esquerra, entre les clarianes del  bosc, es troben els bellíssims estanys de Trescuro, envoltats de pins i de grans extensions de vegetació aquàtica. Al capdamunt s’entra a la pleta de Romes, porta d’entrada de la vall superior de Peguera, un cop guanyada la muralla granítica que li serveix de base. La pista segueix contornejant aquesta zona de granits i es deixa a la dreta la presa situada a l’extrem nor-est de l’estany Tort de Peguera. Poc desprès s’abandona la pista que fa cap a l’estany Negre i s’agafa a la dreta del sender que porta al refugi Josep Maria Blanc.

Transcorregudes aproximadament 2h i 45min de recorregut s’és al davant del refugi (2350m). Per tornar es desfà el camí.

Informació pràctica:

Per fer aquest recorregut cal dur calçat de muntanya, motxilla amb roba d’abric gruixuda, protecció per a la pluja, un mapa topogràfic, brúixola, menjar i aigua. El piolet i  els grampons seran necessaris si hi ha neu.

No s’ha d’empendre l’excursió sense haver pres aquestes precaucions . Cal informar els guardes dels refugis sobre l’itinerari que es pensa recórrer.

L’alta muntanya és un ecosistema especialment fràgil: no hi abandonem, doncs, deixalles de cap mena. Fem servir, per això, els contenidors de la vall.

Escalada

Aproximació:

Sortint del Refugi Josep Ma. Blanc, seguir la pista que mena a la presa de l’Estany Negre. Vorejar-lo fins a sobre l’Estany del Ferro. Girar al Sud travessant els pedregams fins al peu de la via, molt visible sota la vertical de la “taca clara”. (1h 30′)

 

Descripció:

Pujar per uns replans d’herba i pedra fins el peu d’una canal que mena a una bretxa de l’aresta, sota mateix de la “taca clara” (40m II) Sortir per la canal fins l’aresta i agafar un diedre a la dreta, tonant altre vegada a l’aresta per l’esquerra (30m II i IV). Seguir l’aresta salvant dificultats per la placa de la dreta (30m III). Seguir el fil de l’aresta fins a sota uns blocs inestables al peu del “Dau” visible des de baix (25m III). Desgrimpar uns metres per l’esquerra de la resta i pujar per uns replans d’herba i blocs de roca tronant a la dreta fins l’aresta pel darrera del “Dau” (40m III i II). Enfilar-se per unes llastres imbricades per la vessant dreta fins guanyar l’aresta, seguir-la i arribar a una cornisa a la vessant esquerra (35m III i III). Seguir uns dos metres la cornisa i enlairar-se verticalment per una fisura fins els blocs del cim (15m III).

Descens:

Desgrimpar fins el colet de la Canal Veloki i baixar-la fins el peu de la via. Es pot tornar, també, flanquejant per la vessant sud fins el coll del Muntanyó i baixar d’ací al refugi.

 

Dificultat:

B.C. Horari de la 1a ascensió: 3h. 30′
Material: Pitons i tascons variats.
Primera Ascensió: 13 d’agost de 1979 per Núria Soler, Jaume Fernández i Carles Mitjà.

Travessia Canal Central – Font del Llop

Aquest és un itinerari interessant per iniciar-se en l’esquí de forta pendent.

 

Aproximació:

Sortint del Refugi J. Ma. Blanc es segueix la Pisata que porta a l’Estany Negre fins una mica abans d’arribar-hi, pujant llavors pels relleus que menen al collet (2.360m aprox.), sota els contraforts de la Pala; baixar flanqujant sense perdre gaire alada fins el peu de la Canal Central.

 

Descripció:

L’ascensió de la Canal Central, fàcil el comenament, es redea i estreny gradualment fins els dos terços (aprox.) de la seva alada (50), tornant-se més fàcil en el terç superior. Segons l’estat de la neu, flanquejar per la vertent sud, o bé seguir la carena fins el collet de la Font del Llop. El descens es pot realitzar amb esquís des del collet. La primera part és la de major dificultat (45), tornant-se la pendent més suau a mida que s’eixampla la canal.

Desnivell: 350 m aprox.
Horari: Ascensió d’1 a 3h. segons l’estat de la neu.
Material: Piolet, crampons i corda o cordino.
Época realitzable: En general de març a maig (variable segons els anys).
1a Travessia amb esquís: 9 de maig de 1979 per Núria Soler, Quim Merlós i Jaume Fernández.
Nota:
En l’itinerari d’aproximació cal vigilar durant el flanqueig de la Pala els desprendiments d’allaus; a la primavera és aconsellable realitzar-lo a primera hora del matí.